Un informe de l’Organització Mundial de la Salut va concloure que l’obesitat va aconseguir proporcions epidèmiques a nivell mundial. L’OMS va estimar que cada any moren almenys 2,6 milions de persones a causa d’aquesta malaltia.
Alguns estudis diuen que a prop de 1,500 milions d’adults en el món tenen sobrepès, i 500 milions més són obesos, la mateixa es mesura segons l’índex de massa corporal (IMC), pes en quilograms dividit pel quadrat de la talla en metres (kg / m2). L’OMS defineix el sobrepès com un IMC igual o superior a 25, i l’obesitat com un IMC igual o superior a 30.
El Dr Richard Horton , va anomenar a l’obesitat com una pandèmia, i va dir que és una de les “Grans amenaces que afronten els governs que probablement farà fracassar els seus millors esforços per millorar la salut de les seves nacions”.
El problema de l’obesitat s’està estenent a tot el món i representa una amenaça greu per a la salut.
En l’estil de vida occidental, tenim lliure accés a menjar a qualsevol moment del dia, la nostra actitud cap al menjar és una cosa que ha canviat molt pel que fa a les generacions anteriors. Avui en dia tenim poca dificultat a omplir el rebost d’aliments d’elevada densitat energètica, a un preu raonable, sumat a una sèrie de comoditats, que ens aporten molts avantatges, però que ens eviten una bona part d’activitat física diària: transport públic, ascensors, canvi del joc al carrer per l’ordinador, televisió o tablet, etc.
Un informe tècnic suggereix sobre com els governs poden implementar polítiques que reduirien l’obesitat i estalviarien diners. Les propostes inclouen un impost sobre els aliments i begudes poc saludables, programes escolars per promoure la bona nutrició i activitat física, i l’eliminació de la publicitat de menjar “escombreries”, es comparen aquestes propostes a les mesures contra el tabaquisme, dient: “Els impostos al tabac van ser fonamentalment importants en la alteració del consum del tabac i ara els veiem a tot arreu.”
L’obesitat pot causar malalties com la diabetis, patiments cardíacs, vessaments cerebrals i certs tipus de càncer. Un informe diu que , a mesura que l’obesitat augmenta , també ho farà la quantitat de diners que es gasten de les persones que la pateixen en el tractament. Dr. Wang afegeix : “En molts casos l’excés de pes als 50 anys no duplica sinó que triplica o quadruplica la taxa d’incidència de moltes malalties”.
La clau per no patir sobrepès està en, « adquirir uns hàbits alimentaris sans i conservar-los de per vida». L’obesitat es considera una malaltia poligènica sobre la qual actuen factors ambientals. Al voltant del 70% de les causes de l’obesitat és d’origen genètic i un 30% per la influència ambiental. Per tant, alguna cosa està passant en l’actualitat ja que si l’herència genètica no ha canviat pràcticament en segles i hi ha més problemes d’obesitat que mai. Hem canviat l’estil de vida amb major ingesta energètica i major sedentarisme. Hem de tornar a la teorid’esmorzar com a reis, dinarr com a prínceps i sopar com captaires.
Segons un estudi del 2015 del institut Mèdic Europeu de la Obesitat, el 52,7% de la població espanyola de més de 18 anys està per sobre del pes considerat com a normal. Aquest problema es dóna en major mesura entre els homes (60,7%) que entre les dones (44,7%). Pel que fa a la població menor d’edat (de 15 a 17 anys), un 18,3% es troba per sobre del pes considerat com a normal (el 20,4% en el cas dels homes i el 16,2 % en el de les dones). L’obesitat afecta el 16,9% de la població de més de 18 anys (17,1% dels homes i 16,7% de les dones) i el sobrepès del 35,7% (43,6% dels homes i 28,1% de les dones). En el cas dels menors (de 15 a 17 anys) l’obesitat afecta el 2,4% (2,7% dels homes i 2,1% de les dones) i el sobrepès al 16,0% (17,7 % dels homes i 14,2% de les dones).
Amb el següent diagrama es pot veure com l’obesitat augmenta amb l’edat, en els homes fins al grup de 65 anys , i en les dones fins al de 75 anys.
